Segueixo sense entendre com en el cas del finançament autonòmic des de el govern català es pot dir que es compleix l’Estatut, quan aquest marcava el límit de l’acord per l’estiu del 2008. Passada aquesta data, l’Estatut s’incompleix sense cap dubte. En tot cas, es pot discutir si es compleix molt o poc. I en canvi, en la versió oficial es compleix… quina barbaritat!

Segueixo sense entendre el triomfalisme sense complexos de cap mena del govern tripartit en el cas del finançament. Tants anys criticant a CiU per acabar fent el mateix.

Segueixo sense entendre com a les Illes Balears o al País Valencià tenen un dèficit fiscal i una descompensació important entre el que paguen al govern espanyol i el que reben del govern espanyol i no hi ha cap veu que utilitzi aquest argument políticament. Qualsevol força política podria carregar contra la discriminació dels ciutadans i aquests arguments arreu del món solen donar vots. Però en aquestes dos contrades no existeix aquest posicionament. Es sospitosa aquesta benevolència o s’ha treballat fortament per que la societat respongui d’aquesta manera?

Segueixo sense entendre com es diu crisis financera quan es la lògica conseqüència del sistema bancari existent. Els bancs només aconsegueixen benefici a través del cobrament d’interessos . I aquests interessos venen bàsicament per els crèdits. I aquests crèdits, amb el sistema de reserva fraccionaria, es poden fer amb diners reals o inventats. I aquí esta tot.

Segueixo sense entendre com no es denuncia públicament l’especulació espectacular (valgui la redundància) immobiliària que hem patit. L’habitatge es un bé bàsic i per tant ha de tenir certa defensa des dels estaments públics. Es va criminalitzar a les veus contraries aquesta especulació i ens ha portat a on estem ara mateix. Doncs bé, sembla que tot ha passat per causes naturals. Ningú es culpable, però uns quants han estat els beneficiats.

Segueixo sense entendre aquesta política de terra cremada que permet al trio de les Azores (Bush, Blair i Aznar) haver fet una guerra amb un munt de mentides. I segueixen tant tranquils, doncs suposo que els milers de morts d’innocents no els preocupa els mes mínim. I passarà res?

Segueixo sense entendre com es pot seguir venent la moto de la tecnologia tan alegrement. Com quan s’assegura que la victòria d’Obama als Estats Units va ser per la utilització de la web. A veure, desprès de que el partit republicà tingues durant 8 anys el pitjor president de la historia del país. Desprès que aquest enfonses la imatge pública del país i cometre actes criminals. Amb o sense tecnologia, el candidat demòcrata tenia les de guanyar. I no per que el poble ho volgués, sinó per que era una necessitat que tots els poders fàctics americans entenien que era el més òptim.

Segueixo sense entendre com la personalització de la política continua donant tants rèdits electorals. Si es parla d’un projecte polític, necessariament necessitem una persona que s’erigeixi com a líder i sigui la identitat d’aquest projecte. I al final, en eleccions generals de govern, la gent vota a la persona i no al projecte polític. I sabem que aquest líder necessitarà d’un grup de persones que entre totes decidiran. Ell es només la cara als cartells, per que es decideix segons els grups d’interessos que formen el projecte. Però sembla que la nostra naturalesa demana i ‘necessita’ sempre personalitzar els projectes o les idees.