Reflexions estivals sobre la crisis.

Brots verds. Aquesta es l’aportació dels marketinians de la política nord-americans en aquesta crisis que ens toca viure. Vol dir dades macroeconòmiques positives dins un entorn negatiu. Evidentment, si ho diguessin des de Trinidad i Tobago ningú en faria cas, però al ser el govern més poderós del mon, les coses canvien. En tot cas, que hi hagin brots verds desprès d’un incendi no vol dir que el repoblament sigui imminent. I la crisis financera es global, però en cada cas particular afecta d’una o altre manera.

Tenim casos com Islàndia o Califòrnia, on el govern semblen estar en suspensió de pagaments o concurs d’acreedors. D’altres, resisteixen mes o menys. I al Estat Espanyol la crisis esta lligada a la bombolla inmobiliaria. Aquella que tots veiem, tots la sabíem però ningú movia fitxa. Ningú amb poder, clar.

La qüestió no es saber com s’ha fet la crisis. Qui ho vol saber no te mes que mirar la creació i gestió dels diners per part dels bancs centrals i els comercials. I desprès afegir sentit comú i recordar alguna dada del món de la construcció. Per exemple, aquella que diu que sent Espanya el 10% d’habitants de la Unió Europea, ha construït el 30% d’habitatges nous des de l’any 2000.

El dubte es quan ens en sortirem. S’ha injectat molt de diner als bancs i caixes, però no sabem quin resultat tindrà. Les grans corporacions financeres tenen una gran borsa d’habitatges que cada dia val menys. Tenen a favor que ara mateix els accionistes no exigeixen beneficis “brutals” sinó beneficis “grans”. Ja ha començat el joc de fusions i anexions com la unió de Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu. El llistat d’empreses amb ERE’s segueix augmentant en paral•lel al nombre d’autònoms que acabaven al atur.

Tots els governs es passen el temps ressalten els brots verds que troben per d’estadístiques oficials. Però les xifres reals desgraciadament no son tan positives, i el sentit comú tampoc ens ajuda a veure optimista el futur. Restablir les xifres de liquiditats que hi havien a la borsa i al mercat costarà. I en aquesta recuperació part de la població quedarà en pitjor lloc que al inici de la crisis. En temps de crisis i escassetat es quan la societat mostra la pitjor imatge de si mateixa. Com als documentals de la selva, en temps d’escassetat es quan la lluita per la supervivència es mes dura i crua.

Una crisis televisada, comentada, reflexionada però poc documentada. Ens anem de vacances a descansar i adonar-nos que tot es mes fàcil del que molts ens volen fer creure.

El viatge de l’Estatut.

No he seguit gaire les informacions sobre la manifestació per defensar l’Estatut. Crec que es un tema que avorreix a la majoria, tot i que es del tot respectable manifestar-se reclamant el que es considera un dret trepitjat. I crec que avorreix per que la sentencia del TC serà al estil finançament: ni molt bona ni molt dolenta i donarà la possibilitat de fer un discurs del ‘es un pas endavant i és el millor de tota la historia’.

Es destacable que ERC s’ha situat en el debat de la manifestació. El partit va demanar el no en el referèndum i ara anirà a manifestar-se per defensar-lo?

Hi tenen tot el dret, però sorprèn com l’estat d’opinió sobre l’Estatut i el finançament es va tapant i reduint. Caldrà temps per veure si tots aquests anys han creat un debat en la societat que ha calat o no. I no pas en els detalls diguem-ne tècnics, sinó en l’essència del encaix dels Països Catalans dintre l’Estat Espanyol.

A mi em sembla que l’estructura de l’Estat Espanyol esta mes a debat entre els/es ciutadans/es de peu que abans de tot el procés. I que les intencions de solucionar per sempre el ‘problema català’ han quedat simplement en intencions i no pas en realitat.

On esta la informació sobre la moneda i el deute privat i públic?

Com pot ser que tots els governs del món, totes les empreses i la immensa majoria de les persones estiguin/em endeutats en quantitats tan importants? Tant deute pot ser possible? I qui es qui rep aquest deute tan i tan gran?

Com es possible que el sistema de creació i gestió dels diners sigui tan desconegut?

Quan estem patint una severa crisis, en tota la informació oferta des dels mitjans de comunicació falta la descripció de forma detallada del funcionament del sistema financer, i particularment, com es crea el diner i qui el gestiona.

Es important entendre que des de el moment que el patró or desapareix, el diner es un concepte abstracte. No existeix físicament. El diner avui en dia no representa un valor sino un deute que algú ha contret per pagar aquest diner. És complexa, i precisament per això, seria important disposar d’informació detallada i, sobretot, posada en perspectiva. Per exemple, no sols es necessita saber el deute d’aquest any, sinó l’evolució del deute els últims 25 anys. Per que la percepció és diferent si no es vist dintre d’un marc ampli de temps. Seria el cas del creixement industrial. Si durant varis anys el creixement es d’un 3% anual, dona la sensació que es una crescuda regular que dona lloc a una crescuda regular. La realitat, en canvi, es una crescuda exponencial.

Important remarcar que aquesta informació se suposa hauria d’estar en els mitjans de comunicació generalistes, no pas en mitjans especialitzats i elitistes.

Finalment, existeix el dubte si aquesta falta d’informació es casual.

Maçons a Catalunya.

Per mi ha resultat curiós i sorprenent descobrir segons quin nom en una llista de francmaçons remarcables en la història de Catalunya. El primer, el president Lluís Companys. També Josep Dencàs, Jose Irla, Valentí Almirall, Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall i  Josep Anselm Clavé. No m’esperava trobar a personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Andreu Nin o Teresa Claramunt.

I finalment, em sorprengué la comparativa entre el símbol d’ ERC i el símbol de la maçoneria.

Apunt sobre la Festa Major de Sabadell.

Aquest any no tindrem el gran honor de gaudir d’una festa 40 principales amb un concert que, el darrer any, es va fer… 15 dies desprès del que tocava per que el grup de moda tenia problemes d’agenda!

És a dir, tenia que venir El Canto del Loco fos com fos… I per que? Potser una jugada del Ajuntament Bustos per desviar l’atenció dels joves fora de les Barraques?

Fa 2 anys, l’associació que organitza les Barraques volia canviar d’ubicació amb l’objectiu de no ser tan massiu i concretar més la cultura popular. I l’Ajuntament no va deixar passar l’oportunitat: va establir una ubicació per a les Barraques que en principi sembla ideal, a la plaça de la Creu Alta just al costat del Eix Macià. Ara bé, com es una zona ple de veïns, a les 2 de la matinada ja treia la llum i s’acabava la festa. Per tant, no feia de focus de concentració de persones com altres anys quan s’estava a l’esplanada de la Bassa de Sant Oleguer i tothom acabava anant a les Barraques per que era l’únic que restava obert. Recordem que les Barraques no estan organitzades per l’Ajuntament, i de fet, hi ha bastant de crítica al alcalde i el seu equip.

Potser que les Barraques tinguin mes o menys qualitat, o que estiguin massa o massa poc polititzades. Però sobresurten enmig d’una festa i una ciutat culturalment molt grisa. Massa.

La Festa Major de Sabadell es coneguda per que totes les activitats son gratuïtes. De fet, ja que no s’organitza res en tot l’any, deu haver-hi pressupost per gastar-s’ho en 3 dies i mig.

Per que aquí com a bon catalans, de festa la justa, que toca treballar. Comencem divendres, ep! al vespre, i dilluns a les 12 de la nit s’acabà el bròquil. I cap a casa que disfrutar massa potser fa perdre el cap algú…

També la poca cohesió social de Sabadell s’hi veu reflectit en una poca implicació de la ciutat en la seva Festa Major.

Segurament hauria de canviar masses coses per que aquesta festa fos una autentica Festa Major.

La programació de la Festa a www.sabadell.cat/festamajor