Arrel del últim cop d’Estat a Hondures, vaig assabentar-me de l’origen de l’expressió “república bananera”. Exactament, va ser un humorista i escriptor de contes americà, O.Henry, que per referir-se a Hondures en un llibre de 1904 va utilitzar per primer cop aquesta expressió.

En aquells moments, en molts països de centreamericà, la banana era el principal producte que exportaven, i bàsicament a través de l’empresa nord-americana United Fruit Company. I d’aquí esdevé una expressió que descriu un país hispanoamericà governat per una dictadura militar.

És a dir, era un concepte on una dictadura militar imposava un règim gracies al qual una oligarquia disfrutava de la riquesa natural del país, malvenent aquesta riquesa a una empresa estrangera. Hi sortien guanyant la oligarquia i l’empresa estrangera, i perdia la població autòctona.

En aquest punt, em venen dues frases típiques: Primer, que la historia serveix per aprendre dels errors. Però, la segona es que la historia es cíclica i sempre es repeteix.

Amb quina ens quedem?