Els casos Millet i Pretoria son vergonyosos i et fan preguntar en quin país vius. Però em pregunto si això no se sabia? L’alcalde envoltat de luxe de Santa Coloma o el del Orfeó Català que vivia a tutti plen passaven desapercebuts? I per que fins ara no ha sortit a la llum? No creure en les coincidències incrementa l’èxit a la hora d’analitzar la realitat. El fet que ara estiguin sortint casos de corrupció coincideix amb la ofensiva independentista més perillosa per l’estat espanyol. Les consultes populars sobre l’autodeterminació i la manera com es presenten (transversals ideològicament, pacifiques, democràtiques i rigoroses) no podia deixar com si res als poders estatals.
De la mateixa manera que va estranyar-me a mitjans dels anys 90 que casos de corrupció de la dècada anterior sortissin a relluir (amb la conseqüent derrota electoral del PSOE), els actuals casos comporten una reacció en massa dels polítics per conduir una regeneració democràtica. (Benvinguda sia).
De la mateixa manera, aquests possibles esforços per minvar la força del pensament independentista tenen aliats inesperats. Reagrupament esta apostant per CiU davant del PSC. Carretero diu que prefereix Mas a Montilla. És a dir, que en el cas que Reagrupament tregui uns quants diputats, aquests votaran a favor de CiU. Al final, i per obra del maleït vot útil, votar Reagrupament serà el mateix que votar CiU. Se suposa que el partit de Carretero no és ni d’esquerres ni de dretes, però al final tiren cap a la dreta.
La desafecció ciutadana juntament amb la crisis és un còctel explosiu. Els casos de corrupció en moments de problemes econòmics generalitzats agafen una dinàmica poc controlable.
2 comments
Comments feed for this article
Novembre 6, 2009 a 11:38 am
David
Quina llàstima.. després d’intentar explicar el q es reagrupament i els seus objectius hi ha “persones” que encara intentem ficar Reagrupament a la mateixa cistella, i no es així. No tinc ànims de fer una critica massa dura d’aquest article, però m’agradaria que abans de tirar trets així com així , els col•lumnistes s’informessin be dels fulls de ruta i dels objectius de cada partit i llavors opinessin amb justificació de causa. Moltes mercès
Novembre 6, 2009 a 10:10 pm
SalvadorPla
Primer de tot, gracies per llegir el meu bloc i pel comentari.
La meva critica es un reflexió sobre un fet que pot restar vots a Reagrupament. Per que si ni PSC ni CiU treuen majoria absoluta, les aliances amb altres partits seran les que donaran el govern. Si tan factible es que cap dels dos tingui els vots necessaris, també ho és que Reagrupament tregui uns quants diputats (merescuts, doncs esta fent un projecte molt ben plantejat). Però la qüestió es que ni PSC ni CiU son independentistes. Òbviament, n’hi han més a CiU que no pas a PSC, però estem parlant de fets i no de paraules. Si cap dels 2 donen garanties d’ajudar a fer realitat ni la independència ni la regeneració democràtica, per que el vot de R.Cat ha d’anar a un partit liberal o de dretes?
Salut!