Món líquid.

Atonit s’ha quedat mig mon amb tota l’operació referèndum de Grècia. En poques hores, hem viscut molts sentiments contraposats.

Anem a pams. Primer, es pessigar-te per comprovar que el que llegeixes es real: una minsa economia posa en alerta la totpoderosa zona euro. Observar la suposada fragilitat del sistema econòmic activa l’alarma a qualsevol. Hi ha com un pensament col•lectiu que els responsables econòmics tenen la qüestió mes lligada. En canvi, assistim a crisis com la del deute sobirà que posa contra les cordes economies solides.

Desprès, la paradoxa: al bressol de la democràcia se li diu que no es pregunti al poble; que els mercats no ho entendrien. Que ser responsable no es pas donar la veu al ciutadà. Certament, se li pot criticar al primer ministre Papandreu la forma. Però el fons també?

I per acabar-ho d’adobar, tot acaba com un ‘farol’ del pòquer: se’n desdiu i no es farà la consulta.

Tot plegat, accentua el meu interès per la perspectiva del món líquid del sociòleg Zygmunt Bauman. Llegint la seva ultima obra, 44 cartas desde el mundo liquido, es visualitza aquest món on ja no hi ha res sòlid,ni estable. Tot es un permanent canvi, i amb uns ritmes frenètics. I això comporta desconcert i inseguretat.

En un vist i no vist, observem transformacions de gran transcendència sense temps ni per pair-ho. Desapareixen les caixes catalanes amb rapidesa, discreció i efectivitat. ETA diu que abandona les armes desprès d’una conferencia de pau on ho hi era present ningú del govern espanyol. Preus de pisos que baixen acceleradament.

I una sensació que no tardarem a patir un altre ai al cor.

Fotografia que encapçala l’escrit: Georgios Andreas Papandreu, primer ministre grec. El seu pare i el seu avi ja van ocupar aquest càrrec anteriorment. Va néixer als Estats Units i ha estudiat a Estocolm, Londres i Harvard.