La monarquia va de baixa?

La sempre espinosa qüestió de la monarquia espanyola esta passant la seva pitjor crisis dels últims temps. La implicació del gendre Urdangarin en un tèrbol episodi de corrupció en aquests moments líquids de greu crisis econòmica que vivim ha obert la caixa de trons.

La casa reial gaudeix de certa indiferència per la majoria de la ciutadania. Per oblidar que va ser Franco en persona qui el va posar com a cap d’estat i que l’administració de la dictadura el va acceptar com a garant de certs valors i privilegis, el seu paper durant el 23-F i la seva immunitat en els mitjans de comunicació van situar el monarca en una posició mes simbòlica que no pas executiva. I aquest paper dintre del imaginari col•lectiu li ha permès estar “mes enllà del be i del mal”. Per la majoria de ciutadans/es molestava poc i per tant no se’l qüestionava: no era prioritari debatre sobre la seva vigència, sempre hi havia problemes mes importants que tractar.

Però ara que estem amb un atur elevadíssim i en un notable desmantellament de l’estat del benestar, que la institució sobresurti es un greu maldecap per la casa reial. Si la gent en comença a parlar, s’inicia el perill. I a més, quan el procés de relleu generacional esta en marxa.

No vull insinuar que estigui en perill la monarquia borbònica (seria massa fort, oi?), però si que un estat de desgast de la institució pot enredar en el canvi del pare pel fill. És a dir, si s’enceta el regnat del nou rei amb la monarquia qüestionada, si que el debat sobre la vigència de la monarquia pot esdevenir una prioritat.

Malgrat tot, els motius per que la monarquia s’establís el 1975 segueixen sent vàlids a dia d’avui.

About these ads