El futur del PSC.
Un cop ha passat el congres dels socialistes catalans, ja tenim mes pistes de cap a on va el PSC. Ja fa uns mesos, vaig escriure un post on comentava que la seva buscada centralitat en l’eix conceptual de català – espanyol podia ser profitosa en certs moments, però contraproduent davant la proposta de CiU en el marc conceptual i electoral actual. Es a dir, que ara era una ocasió per decidir que volia ser de gran.
Doncs be, sembla que s’ha optat per continuar entre dos aigües i sense decidir-se. S’ha rebutjat un grup propi al congrés i el secretari general escollit sembla garantir aquesta continuïtat.
Pensant en l’aspecte estratègic, que li convé mes al PSC? Semblar catalanista o be espanyolista? O estar al mig?
Val la pena donar una ullada als resultats electorals socialistes a nivell autonòmic (a nivell local i general, potser el context es mes complicat i implica mes variables). El primer gràfic es de numero de vots obtinguts des de el 1980:
Però potser es mes significatiu mirar el percentatge de vots, així es corregirà el factor nivell d’abstenció que ha estat en cada elecció:
Ens adonem que hi ha una punta significativa al 1999. Afegim ara els candidats que es van presentar en cada any:
Podem veure clarament com Pasqual Maragall ha obtingut els millors resultats electorals. La pregunta ara seria si això va ser per que va coincidir amb la decaiguda de Pujol i l’esgotament convergent o be va ser per el gir catalanista que va impregnar al partit?
Si creiem que els bons resultats van ser en relació a CiU, l’opció que ara ha pres el PSC pot ser positiva pels seus interessos, doncs les retallades i un possible fracàs del pacte fiscal els poden situar, en un futur, en possibilitats de victòria.
Però si creiem que els resultats de Maragall van ser per la seva opció catalanista juntament al desgast del catalanisme de CiU pels seus pactes amb l’Aznar, podem concloure que els socialistes catalans han pres la millor decisió per que CiU estigui instal•lada a la Generalitat per molts anys.
Posted on 10/01/2012, in Política. Bookmark the permalink. 2 comentaris.
Potser els socialistes ha pres la millor decisió que podien prendre. No hi ha diferències substancials entre ells i CiU a part de les identitàries i poca cosa més, per tant cal que segueixin aguantant allò que els fa diferents.
Es possible, pero crec que d’aquesta forma es poden presentar com diferents, pero no aconseguiran una massa suficients de votants per guanyar.
Salut!