You are currently browsing the category archive for the 'Consulta Arenys' category.
Els casos Millet i Pretoria son vergonyosos i et fan preguntar en quin país vius. Però em pregunto si això no se sabia? L’alcalde envoltat de luxe de Santa Coloma o el del Orfeó Català que vivia a tutti plen passaven desapercebuts? I per que fins ara no ha sortit a la llum? No creure en les coincidències incrementa l’èxit a la hora d’analitzar la realitat. El fet que ara estiguin sortint casos de corrupció coincideix amb la ofensiva independentista més perillosa per l’estat espanyol. Les consultes populars sobre l’autodeterminació i la manera com es presenten (transversals ideològicament, pacifiques, democràtiques i rigoroses) no podia deixar com si res als poders estatals.
De la mateixa manera que va estranyar-me a mitjans dels anys 90 que casos de corrupció de la dècada anterior sortissin a relluir (amb la conseqüent derrota electoral del PSOE), els actuals casos comporten una reacció en massa dels polítics per conduir una regeneració democràtica. (Benvinguda sia).
De la mateixa manera, aquests possibles esforços per minvar la força del pensament independentista tenen aliats inesperats. Reagrupament esta apostant per CiU davant del PSC. Carretero diu que prefereix Mas a Montilla. És a dir, que en el cas que Reagrupament tregui uns quants diputats, aquests votaran a favor de CiU. Al final, i per obra del maleït vot útil, votar Reagrupament serà el mateix que votar CiU. Se suposa que el partit de Carretero no és ni d’esquerres ni de dretes, però al final tiren cap a la dreta.
La desafecció ciutadana juntament amb la crisis és un còctel explosiu. Els casos de corrupció en moments de problemes econòmics generalitzats agafen una dinàmica poc controlable.
Un cop passada la consulta popular a Arenys de Munt, sembla evident un punt d’inflexió en la situació social i política de Catalunya. Com comentava en l’anterior post, aquesta consulta no era pas un simple i senzill gest. Va ser molt més.
Per una banda, s’ha de veure les reaccions als partits politics. Han quedat desbordats i superats per la realitat. Utilitzen discursos de sempre per una realitat diferent. Això es una mostra d’aquest no saber que fer. Els diferents poders es troben que els interlocutors habituals ja no ho son. Per que un factor determinant de la consulta ha estat la nula presencia dels partits polítics. Això crea una situació inèdita. La crítica entre partits queda en ridícul. Ningú pot retreure res a cap partit. Per tant, de qui es la culpa de la consulta? Qui es el dolent?
I desprès ve el fet per mi més important: el simbolisme. Fins ara, mai a la historia un acte independentista havia tingut la vessant d’aquesta consulta. Ha estat popular. Ha estat transversal, des de la dreta fins l’esquerra. Ha estat pacifica i festiva. Ha tingut un ressò mediàtic absolut. I sobretot, ha esta possible realitzar un acte democràtic, pacífic, popular i concret. Això desmunta tabús i convenç persones que veien la independència com un reclam més folklòric que no pas realista. I això situa mentalment la discussió en un altre nivell. No te sentit parlar de si l’Estatut es retalla o no. De si el finançament es l’adequat. Tot això ha quedat superat. S’ha anat directament al moll de l’os.
Els partit politics ara els toca fer veure com si res. Tan el President Montilla com els poders estatals, autonòmics i municipals més destacats li trauran importància. Es el que han de fer.
Però no ens enganyem, tots sabem que el primer pas que una persona o un col•lectiu de persones ha de fer per aconseguir un objectiu es visualitzar-lo correctament. I això es el que va passar ahir a Arenys de Munt. Ni menys ni mes. Tampoc l’ independentisme s’ha de creure un cert triomfalisme emotiu que l’acte d’ahir pot induir.
Però estem en un temps convuls econòmicament, i sense necessitat de posicionar-se a favor o en contra, hem de reconèixer que alguna cosa s’ha mogut. I si fa falta, desprès afirmem que oficialment aquí no ha passat res.
