You are currently browsing the category archive for the 'Corrupció' category.
Els casos Millet i Pretoria son vergonyosos i et fan preguntar en quin país vius. Però em pregunto si això no se sabia? L’alcalde envoltat de luxe de Santa Coloma o el del Orfeó Català que vivia a tutti plen passaven desapercebuts? I per que fins ara no ha sortit a la llum? No creure en les coincidències incrementa l’èxit a la hora d’analitzar la realitat. El fet que ara estiguin sortint casos de corrupció coincideix amb la ofensiva independentista més perillosa per l’estat espanyol. Les consultes populars sobre l’autodeterminació i la manera com es presenten (transversals ideològicament, pacifiques, democràtiques i rigoroses) no podia deixar com si res als poders estatals.
De la mateixa manera que va estranyar-me a mitjans dels anys 90 que casos de corrupció de la dècada anterior sortissin a relluir (amb la conseqüent derrota electoral del PSOE), els actuals casos comporten una reacció en massa dels polítics per conduir una regeneració democràtica. (Benvinguda sia).
De la mateixa manera, aquests possibles esforços per minvar la força del pensament independentista tenen aliats inesperats. Reagrupament esta apostant per CiU davant del PSC. Carretero diu que prefereix Mas a Montilla. És a dir, que en el cas que Reagrupament tregui uns quants diputats, aquests votaran a favor de CiU. Al final, i per obra del maleït vot útil, votar Reagrupament serà el mateix que votar CiU. Se suposa que el partit de Carretero no és ni d’esquerres ni de dretes, però al final tiren cap a la dreta.
La desafecció ciutadana juntament amb la crisis és un còctel explosiu. Els casos de corrupció en moments de problemes econòmics generalitzats agafen una dinàmica poc controlable.
Sobre els últims casos de corrupció, una primera apreciació pot ser que el sistema funciona en tant detecta els casos de irregularitats. Que hi han corruptes i lladres pel món ho sabem tots. El problema potser ve per una altra banda.
En el cas Millet, dona la sensació que n’hi ha 4 a Catalunya que s’ho reparteixen tot. El tal Millet era del Palau de la Música. També d’Agrupació Mutua, del Barça, de Bankpyme, etc… És a dir, els mateixos es van canviant de cadira, però sempre son els mateixos. Amb aquest concepte és el que inconscientment es queda la gent.
En el cas del batlle de Santa Coloma, doncs que vivia a la part alta i noble de Barcelona. Fantàstic. Es que els alcaldes no viuen a la població on exerceixen? En pobles molt petits encara es pot entendre, però en una ciutat important? Clar, vivint a una zona pija, els problemes dels barris més marginals de la seva població poc li devien arribar.
Com és que en Millet esta al carrer i en canvi els altres custodiats per la guàrdia civil? És el dany col•lateral d’aquestes operacions, que surt tot el que fa pudor. Quan sentim personatges com el director de la Fundació Trias Fargas, Agustí Colomines, o el propi president Pujol que diuen que si estirem de la manta sortiria masses coses, òbviament no ajuda. Es tan com dir que tot el sistema esta corrupte.
Finalment, tot això tapa la noticia que més del 50% del deute emes per l’estat últimament (i en part, necessari per tapar els forats de liquiditat dels bancs) els han comprat… els propis bancs. Qui necessita diners és el mateix que el presta. Paradoxal…
En fi, per seguir amb el meu anterior post, acabo amb una lletra de Ska-p que escoltant-la al cotxe just desprès de sentir les noticies de corrupció pot ser una magnífica explicació de tot plegat:
Ni fu ni fa
Suena el timbre, todo preparado, la función va a comenzar en el ambiente se puede respirar la campaña electoral. Más carteles, televisión y radio contaminan mi ciudad con sonrisas de cordialidad nos pretenden embaucar, ¡Chacal!
Más debates y aburridos mítines sin credibilidad tras esa careta angelical se refugia la mezquindad. Ya he votado y todo ha terminado, te he dejado de interesar, tu mirada ha dejado de brillar, hasta la próxima chaval.
Ni fu ni fa. Democracia que se convierte en banalidad. Puedes elegir sin diversidad. Si no estás con los gigantes te aplastarán. Toma voto inútil.
Cada cuatro años te dan la oportunidad de votar a blanco o negro, no puedes optar a más. Sumiso como un pavo, esperando la navidad estoy, aguardando el milagro.
Ninguno de vosotros me puede representar. Dame democracia en la que pueda participar. Nos engañan con un cebo, la quimera de la libertad, toda es patraña.
La ruleta gira y gira. Preparados para jugar, la ruleta va a comenzar. Vengan, jueguen y pierdan, ya no va más!
