La tendresa, la política i la economia.

Posar la paraula ‘tendresa’ en un escrit polític sona estrany. Però per que les emocions no poden tenir lloc en parlar de política o economia? Una cosa es pensar amb el cap fred, i d’altre pensar fredament sense emocions. Suposo que parlar sense emocions mostra als executors de politiques o economies en simples gestors de la realitat, i en canvi si hi afegim alguna emoció converteix als executors en possibles monstres. Parlar de macroeconomia veient números i no persones evita pensar en els drama que pot suposar per les persones que pateixen.

Però al evitar veure persones (amb el que això significa: persones que tenen sentiments, somnis i esperances; família; amics; etc…) perdem de vista el verdader objectiu que hauria de tenir qualsevol política o pla econòmic pensat per un col•lectiu de persones: que tots plegats ho passem el millor possible.

Però òbviament, si creiem que els interessos del meu col•lectiu perilla per culpa de l’objectiu que s’ha marcat un altre col•lectiu, el conflicte hi és, per tant les possibles injustícies. I en aquest punt és quan el nacionalisme com a forma social d’identificar a quin col•lectiu un individu pertany, te terreny abonat. Però en tot cas, amb el sistema econòmic actual el sentiment nacionalista continuarà com a forma natural de resposta humana davant el que veu davant.