Les divisions dintre de l’esquerra o del independentisme.

Ahir vaig veure la pel•lícula ‘Tierra y Libertad’ de Ken Loach. No és una ‘altre’ pel•lícula sobre la guerra civil. En aquest film es mostra la divisió que va haver-hi en el bàndol republicà. Trobo que els arguments que s’hi veuen, duts al extrem doncs estan situats en una guerra, es poden extrapolar a l’actualitat. La divisió sempre present als partits d’esquerra o en l’independentisme.

Si varies opcions politiques volen arribar al mateix punt i el problema es el camí a emprendre, ha de ser això un obstacle tan insalvable? En absolut. La qüestió és que al lloc on es vol arribar es diferent. Per exemple, el PSOE no vol arribar al mateix lloc que IU. Ni ERC al mateix que la CUP. Malgrat que els dos primers es manifestin d’esquerra, els matisos son importants. Com en el segon cas, tots dos son independentistes, però no aspiren arribar al mateix tipus d’estat.

Que la unió fa la força es indiscutible. Per tant, estratègicament pot ser avantatjós convenir en un consens, però sempre i quan o be camins i objectius siguin similars o be es produeixi la consideració que hi ha un objectiu superior i prioritari.

El pensament conservador o de dretes, en aquest sentit, te una uniformitat més gran en els seus objectius. Els neoliberals o neoconservadors tenen tots una clara voluntat de disminuir els impostos. El lloc on volen arribar, amb les mínimes taxes possibles, és comú. Per tant, és més fàcil posar-se d’acord.

Es en el terreny de l’esquerra el lloc on volen arribar no s’assembla tant. I torno a la pel•lícula: els anarquistes volien col•lectivitats (eliminar jerarquies en industries, per exemple) i anulació dels poders establerts (canvi absolut en l’organització del estat). En canvi, els comunistes volien nacionalització (canviar jerarquies en industries) i canvi en els poders establerts (organització de l’estat al voltant del partit). Considero que ni camins ni objectius eren tan semblants com a priori pot semblar.

La generalització tendeix a esborrar matisos, però també se’n porta aspectes importants. I ens trobem que es parla de l’esquerra o del moviment independentista, però hi han diferencies importants dintre aquests col•lectius.

No crec que això anul•li l’idea d’ajuntar-se davant de reptes importants. Arribar a un consens en una negociació implica que cada part deixa a casa idees importants, sacrificant-ho per un objectiu més prioritari o important.

Però al parlar de crear aliances, s’ha d’estar conscienciat d’aquesta necessitat de repte davant. Sinó, dubto es pugui concretar cap acord. I cadascun, com a la foto, mirarà cap al seu propi objectiu.