You are currently browsing the category archive for the 'Urbanisme' category.
L’espai públic és tot allò que podem anomenar que ens pertany a tots. Òbviament, aquest fet, de tenir múltiples titulars del terreny, fa que s’hagin d’imposar normes d’ús. Han d’haver-hi llocs per que juguin les criatures. I esta molt ben pensat el posar barreres de fusta al voltant per que puguin jugar tranquil•lament. Com també és ideal els ‘pipi-cans’ pels gossos.
Hi han llocs per passejar o per sentar-se… per tant, tenir dividit l’espai públic segons el seu ús sembla lògic.
Però tenir espais únicament estètics, que facin maco, sense tenir una utilitat o funcionalitat pels ciutadans/es també ho és?
No parlo de monuments, sinó de llocs plens de gespa però que ningú el pot fer servir. Llocs on sembla que sigui com parquet: es pot mirar però no tocar: al tanto que s’embruta!
Fa anys va venir la moda de les places dures. Eren netes, això sí, però poc simpàtiques. I sembla que al final els ajuntaments es van adonar que fer unes places maques estèticament dona vots. No estic en contra de fer ciutats agradables a la vista. Però la funcionalitat dels espais públics haurien de ser el criteri prioritari a l’hora d’urbanitzar. Senyals i més senyals de prohibit gossos, prohibir nens jugant, d’estirar-se a la gespa… al final sembla que no estigui pensat per que els ciutadans/es l’utilitzin sinó per fer fotos.
Trobo a faltar espais que simulin el camp o el bosc. Que sigui tornar als nostres orígens i per tant poder fer vida altre cop al carrer. I no pas espais que semblen ideats per decoradors.
El carrer és un afegit sobre un tros de muntanya o vall. Per tant, persones i animals hi han estat sempre. Podem decidir que s’han de separar llocs per que tothom ho pugui disfrutar, però no podem crear ciutats estètiques on els ésser vius que hi viuen no ho puguin utilitzar.
Senzillament, és anar enrere.
