Acció, reacció.

Tota acció comporta una reacció. I tota reacció respon a una acció prèvia. Anys 80. A Euskadi es comença a parlar d’un moviment musical, el Rock Radical Basc. Lletres de crítica social, sons bruts i agressius, estètica punk, desinhibició en drogues o sexe, etc. Com en qualsevol moviment artístic, si se sap el context social, polític i econòmic en què aquest es desenvolupa s’entén per què és com és. La convulsa situació al País Basc d’aquells anys explica el contingut de les lletres o l’estètica que pren el moviment. La Polla Records i Kortatu són les dues bandes més conegudes. Guitarres distorsionades, sons agressius, estètica al mateix son, ideològicament a l’esquerra, tot te un per què. Una acció –la situació política, social i econòmica- comporta una reacció –el rock radical basc-.

Aquest lligam acció – reacció explica per què la vida és un continu de cercles virtuosos o viciosos. En les relacions socials o els esdeveniments polítics i econòmics, el passat ajuda a entendre el present. La historia és una seqüència d’esdeveniments, que uns passen per què abans n’han passat uns altres.

En comunicació, també es repeteix aquest fenomen. De fet, és buscat. Per aconseguir una reacció positiva busquem prèviament una acció que l’aconsegueixi. Digueu-li acció o digueu-li paraules, punt de vista, símbols, imatges o sons per trobar la reacció desitjada.

Influeixen més els valors que els programes electorals?

“Programa, programa, programa.” Julio Anguita.

Els partits d’esquerra o progressistes solen pensar que la clau per tenir èxit electoral es donar a conèixer el seu programa electoral. Si el programa electoral busca nobles i justes conquestes socials com la igualtat, la solidaritat, la justícia social… com no es pot guanyar? Si el que guia a tots i cadascun dels punts escrits en el programa electoral, el referent que il•lumina totes les propostes reunides en el document, es una cerca d’un món millor, com no es pot guanyar?

A més, partint de la idea -o perjudici- que tothom vota segons el propi interes, si el programa electoral va destinat a persones assalariades que no tenen ni grans fortunes en diversos contes bancaris ni inversions en diverses empreses, com aquests votants no dipositaran la seva confiança en un programa electoral pensat, configurat i dissenyat al mil·límetre per millorar la seves vides?

Per tant, convençuts que la bona voluntat i el bon criteri han estat els paràmetres sobre el que s’ha basat el programa electoral, l’única barrera que separa un mal resultat d’un bon resultat es el coneixement o desconeixement del mateix.

Però ens trobem amb un problema: quants votants es llegeixen el programa electoral del partit al qual votaran? I encara mes important: quants votants llegeixen i comparen varis programes electorals?

M’he estalviat buscar el que diuen les enquestes sobre aquest punt, doncs el sentit comú ens indica que tret de periodistes, experts, politòlegs i aficionats a la política, pocs votants ho fan (ho fem).

Per tant, la importància de disposar d’un programa electoral es indiscutible per qui aspira a governar. Però per guanyar electoralment ja es una altre qüestió.

Si descartem el programa electoral -tot i que una part d’aquest influeix clarament en el missatge que s’envia a la societat-, l’altre font inspiradora del vot podria ser els “headlines” o titulars del programa electoral: les promeses electorals. Son propostes escollides dintre del programa electoral que son populars, inspiradores de l’obra de govern i que pretenen ser mostres exemplars del que es el programa electoral en si. Però en aquest punt, convindrem que les promeses tenen aquestes alçades una manca de credibilitat força gran. Aixi doncs, la seva influencia en el vot es relativa. Ajuda a configurar la imatge del candidat o partit polític, però es prou influent?

Al final doncs, en quin altre aspecte ens guiem per votar a un o altre projecte polític? Son els valors que transmeten les diferents opcions polítiques les que poden determinar el vot. La percepció general del candidat i el partit (actitud + aptitud) configura major o menor simpatia. La confiança i la credibilitat del projecte polític son importants i necessàries però no suficients. Valors com la capacitat d’assumir la responsabilitat de governar; la viabilitat d’implantar un projecte polític concret; el desenvolupament del programa polític en un clima d’ordre; el pragmatisme per poder discernir la realitat (món competitiu i globalitzat) enfront dels desitjos (canviar aquest món); son valors que juguen fort a la hora de la decisió del vot.

Poden semblar, a primera vista, que son valors o aspectes no prou “poderosos” com incitadors del vot. Però pensem que fa que una persona es posicioni d’esquerres o de dretes? Son els valors enfront de la vida -en la vida familiar, en el treball, dins del seu barri, en la societat, etc.- els que ho determinen. No son accions puntuals, com les que estan en els programes electorals. No serà segons si s’esta d’acord amb una pressió fiscal per sota o per sobre del 35% per les rentes superiors el que el farà decidir ser d’una manera o de l’altre. No. Son els valors mes filosòfics, ètics i abstractes el que l’ajuden a posicionar-se.

Potser així s’entén que electors que per la seva condició socioeconòmica fossin potencials votants de l’esquerra acabin votant posicions conservadores.

Presentació “Framing, enquadrant el concepte. Breu aproximació” CAT

Presentació “Framing, encuadrando el concepto. Breve aproximación” ESP