#02_de 7. COMUNICACIÓ BASADA EN INTERNET 2.0. Com15M. Anàlisi de la comunicació del moviment dels indignats (en les acampades de maig i juny de 2011).

El terme Web o Internet 2.0 defineix les aplicacions web que faciliten compartir informació de forma interactiva. Com per exemple, la creació de comunitats virtuals,  grups organitzats d’internautes, que es mobilitzen per varies causes. Una d’elles, va ser  contra l’anomenada llei Sinde que pretenia regular les pagines web i la propietat intel·lectual. Apareix el moviment “No els Votis” que fan campanya contra els grups polítics que van donar suport aquesta llei. També es van formar Anonymous, que van aconseguir notorietat en les seves accions de suport a Wikileaks. Tots aquests grups operaven en la xarxa i les seves accions emergien per la via d’internet.

Per tant, la seva comunicació estava completament condicionada pel mitja. En el cas de voler operar a Twitter, la particularitat del límit de 140 caràcters i l’ús de coixinet + etiqueta (#hashtag) obliga a buscar descripcions breus i clares per aixoplugar una reivindicació.

En tot, i com a resultat de les iniciatives comentades, neix a principi de 2011 una plataforma anomenada Democràcia Real Ja. Els seus fundadors, que convergien en varis fòrums i pagines web, intenten articular una resposta ciutadana davant de tot el malestar present a la societat.

Fan públic un manifest que conforma la seva filosofia i el publiquen en varis idiomes: castellà, català, gallec, eusquera, asturià, aragonès, italià, francès,  alemany i en llenguatge de signes. Això ja es un fet destacable, doncs tota la web esta nomes en castellà, però el manifest fundacional el fan internacional, amb un intent de reflexar la filosofia mes global que te internet de forma implícita.

El manifest, extret de la seva pagina web democraciarealya.es, comença amb un llenguatge proper que mantindrà en tot moment:

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Seguidament, hi ha un element central: fugir dels tòpics de discursos polítics progressistes, tot i no renunciar a les idees progressistes. Això permet establir la consigna que tothom hi cap en aquest moviment. El element central es millorar el sistema canviant-lo, però mantenint el punt de vista de cadascú. Es busca una intel·ligència col·lectiva on la suma o unió de la diversitat provoca la millora:

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Arribats aquest punt, es concreten unes demandes que sobrepassen les lluites partidistes de l’actualitat política que s’establia en aquell moment. Afecten per igual a tots els partits:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

Es fa una defensa del sistema democràtic i de l’estat del benestar, que estava en ple retrocés:

Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

Es denuncia la classe política en el seu conjunt, i el bipartidisme en particular:

El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica  encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE.

Un cop denunciat el sistema polític, es procedeix a fer un exercici de diagnòstic per explicar la situació de recessió econòmica. Cal ressaltar la brevetat i senzillesa de l’explicació, en contraposició dels dos grans partits polítics, que evitaven aprofundir en aquest aspecte i assenyalar culpables. En aquest manifest, s’apunta l’origen, fins i tot antropològic, del problema:

L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

Com a punt final, s’indica al camí per solucionar-ho:

Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat. Jo puc canviar-ho. Jo puc ajudar.Sé que junts podrem. Surt amb nosaltres. És el teu dret.

En aquest manifest, doncs, es reuneix la filosofia comunicativa del moviment.

No hi trobem la retòrica clàssica de reivindicacions polítiques d’esquerres. A més, destaca una visió positivista, gens de victimisme. No s’aprofundeix en una dialèctica d’un grup contra un altre, sinó que es parla en nom de tota la ciutadania, incloent totes les classes socials, empresaris i treballadors, creients i no creients, etc. Es busca doncs, elements aglutinadors.

També es suggereix la superació d’esquemes polítics anteriors, considerats desfasats, i això es reflexa tant en el llenguatge dels missatges com en la via d’emissió dels mateixos. De fet, la via d’emissió ja es innovadora: internet 2.0 i les xarxes socials. Pensem que Facebook va arribar a l’estat espanyol entre finals de 2007 i principi de 2008, 3 anys desprès de crear-se a la Universitat de Harvard.

L’evolució d’usuaris havia estat impressionant:

Per tant, l’ús de tota comunicació de la plataforma en la xarxa era innovadora. I el llenguatge estava en paral·lel.

Aquests punts principals també es detecten en altres manifestos. Per exemple, el de l’acampada a la Puerta del Sol de Madrid:

Qui som?

Som persones que hem vingut lliure i voluntàriament, que després de la manifestació vam decidir reunir-nos per seguir reivindicant la dignitat i la consciència política i social.

Aquest punt de partida es una explicació introductòria, doncs en el moment d’iniciar-se les acampades les informacions sobre les mateixes eren difoses.

No representem a cap partit ni associació.

Clar i concís: es mostren obertament apartidistes, que no apolítics.

Ens uneix una vocació de canvi.

Important aparició: el concepte de canvi.

Som aquí per dignitat i per solidaritat amb els que no poden ser aquí.

Per què estem aquí?

Estem aquí perquè volem una societat nova que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econòmics i polítics. Advoquem per un canvi en la societat i en la consciència social.

Tornem a veure una brevetat contundent en l’explicació de les motivacions. Ja passava en l’anterior manifest. És un aspecte important: malgrat tractar temes molt importants i sensibles, l’acumulació de dades i articles que reflexen aquest pensament es troben dispersos per la xarxa. No hi ha, com en moviments polítics habituals, uns previs que condueixen a la conclusió final. Aquí es parteix d’un pensament, i es desprès que la web es va nodrint d’articles, reflexions, debats i enllaços a altres articles, que consoliden el pensament inicial.

Demostrar que la societat no s’ha adormit i que seguirem lluitant pel que ens mereixem mitjançant la via pacífica.

El nucli de les acampades: el despertar de la consciencia.

Donem suport als companys que van ser detinguts després de la manifestació, i demanem la seva posada en llibertat sense càrrecs.

Això es una referència al que va succeir al finalitzar la manifestació del 15 de Maig de 2011: per una banda van haver-hi aldarulls i per l’altre es van començar les acampades.

Ho volem tot, ho volem ara; si estàs d’acord amb nosaltres, UNEIX-TE!

“És millor arriscar i perdre que perdre per no haver arriscat”

Tant en aquest escrit de Madrid com el que ve a continuació de Barcelona, la brevetat, el ser clar i concís, comporta un llenguatge molt adaptat aquests temps visuals, amb poc temps i gens de paciència. Acostumats a rebre milers de missatges audiovisuals cada dia, necessitem missatges que no ens demanin gaire temps. Hi ha, doncs, una evident intencionalitat de poder resumir en una lectura de poc més d’un minut tota la filosofia i sobretot, de transmetre els punts claus que representa el moviment.

A Barcelona, enlloc de manifest el titulen com Declaració de Principis:

Qui som a l’Acampada de Barcelona?

Som gent que hem vingut lliurement i de forma voluntària, que després de la manifestació del 15 de Maig hem decidit seguir estant juntes i ser cada vegada més en la lluita per la dignitat. No representem a cap partit ni associació. Tampoc ningú ens representa.

Com en el cas anterior, el primer es concretar l’apartidisme del moviment, i començar a insinuar el caràcter assembleari.

Ens uneix el malestar per unes vides precàries per les desigualtats, però sobretot ens uneix una vocació de canvi. Estem aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida per sobre del interessos econòmics i polítics. Ens sentim trepitjats per l’economia capitalista, i ens sentim exclosos del sistema polític actual, que no ens representa. Apostem per una transformació profunda de la societat. I sobretot apostem perquè sigui la pròpia societat la protagonista d’aquest canvi.

La paraula canvi apareix dos cops. En aquest paràgraf, el mes llarg de l’escrit, es vincula el malestar social amb el sistema econòmic i polític vigent, i això porta a reclamar un canvi en aquests dos aspectes.

Creien que estàvem adormits. Que ens podien seguir retallant els drets sense que oposéssim resistència. S’equivocaven: estem lluitant – pacíficament però amb determinació- per la vida que tots mereixem.

Hi ha apareix el caràcter catàrtic del moviment. Segons http://www.enciclopedia.cat, la catarsi es l’exteriorització i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques, els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió. Per tant, desprès de ja 3 anys de recessió econòmica, s’expressa públicament el malestar social que fins aquells moments moltes persones no vinculades ni a partits polítics ni a moviments socials percebien però no expressaven. En la comunicació del moviment, i sobretot en les acampades, aquest fet intenta estar present en tot moment. El llenguatge ha de ser prou moderat alhora radical, tou alhora que dur, per representar tant a qui ja abans s’havia expressat públicament com qui ho fa per primer cop. Com veurem mes endavant, això s’aconsegueix gracies al canvi de marc conceptual que impliquen les acampades.

Hem après del Caire, d’Islàndia, de Madrid.

Ara toca estendre la lluita i prendre la paraula.

Els tres texts que hem revisat, s’han extret d’internet. Per tant, la comunicació del moviment ja ve des de un bon inici de la xarxa i totes les eines de inter-comunicació conegudes com 2.0.

Les xarxes socials son la base comunicativa i els mitjans pels quals s’articulen aquests moviments i en transmeten les comunicacions. La gratuïtat de les mateixes faciliten el seu ús. Però, a més, aquesta gratuïtat es el propi missatge. El no necessitar finançament incideix en varis aspectes. Primer, es fuig de la sospita de qui ho ha finançat i per a quin motiu o en base a quins interessos.

A més, el no necessitar finançament permet criticar amb coherència els sistema econòmic vigent. Qualsevol comentari que constitueixi un atac a la forma de comerç, industria o banca no entrarà en la contradicció de contribuir econòmicament alguna d’aquesta forma de comerç, industria o banca.

I també es important per que permet avançar en un concepte de intel·ligència col·lectiva, doncs tothom te, en principi, accés a les mateixes i tothom estar en la mateixa possibilitat de col·laborar-hi. La suma de varies sensibilitats ha de permetre sorgir formes mes perfectes, basant-se en un criteri de sinergia.  Les assemblees sectorials (dividides per temes com habitatge, participació, infraestructura, comunicació, alimentació…) que s’organitzen a les acampades així ho intenta.

Internet, doncs, emergeix com a font d’informació del moviment. I ho aconsegueix. Apart de la omnipotent televisió, internet es el principal mitja per informar-se d’aquest moviment, ja sigui a traves de premsa on line o be a traves dels diferents blogs, xarxes socials i d’altres pagines que produeix el mateix moviment o ciutadans no vinculats a premsa professional. En concret, una enquesta feta en aquell moment destacava que del 72% de ciutadans que seguien les noticies referents al moviment, un 77% ho feia a traves de la televisió, seguit per un 66% que escollien internet. Tot i que en el cas dels mes joves internet estava per sobre de la televisió.

Les eines d’internet més utilitzades pel moviment son:

#_Sistemes de blogs

Majoritàriament WordPress o Blogger. Malgrat que posteriorment algunes web (per exemple, les de Madrid i Barcelona) migren a sistemes mes complets degut a la complexitat que van adquirint, totes les associacions d’indignats repartides en pobles i ciutats tenen el seu blog. Es el centre de comunicació i actua com a tal. En ell es reuneix tot el material possible, els enllaços a les diferents xarxes socials, vies per contactar amb el moviment, etc. Les seccions que solen ser fixes son:

Agenda de convocatòries. S’informa de totes les activitats que desenvolupa o bé el moviment o bé moviments que tenen el seu recolzament.

Comissions. Cada comissió o grup de treball sectorial te el seu espai en la web i n’informa de les seves activitats, reflexions, noticies, etc.

Actes. En les assemblees obertes que es fan, es redacten unes actes que son posteriorment publicades al blog.

Contacte. Sempre apareix com a mínim una adreça electrònica (en la majoria de casos de gmail).

Enllaços. Solen ser cap al perfil de Facebook, de Twitter, de YouTube, Tuenti, Flick… i també cap altres acampades i moviments que hi donen suport.

Manifest. En moltes webs, s’inclou un manifest del tipus fundacional, on s’estableix la filosofia, visió i missió del moviment.

 

#_Facebook

El perfil de Facebook és important en la seva vessant de crear comunitat. Per una banda, aconseguir un gran nombre de seguidors que van rebent les notificacions de tot el que es considera important: activitats, noticies, articles… I també aconsegueix que no s’intueixi marginal el moviment, obtenint una popularitat que creix exponencialment i permet que molt material gràfic, texts, audiovisuals… que recolza al moviment s’expandeixi en tant es comparteix de forma massiva.

Pagines Facebook de Madrid, Barcelona, Sabadell, Valencia i Granada.

#_Twitter

Twitter provoca que Madrid s’escurçi a Sol (@acampadasol) i que Barcelona ho faci a BCN (@Acampadabcn). És un mitjà molt àgil que durant les acampades serveix per retransmetre les accions que anaven succeint.

 

#_YouTube

Youtube serveix per que els participants del moviment pengin els vídeos que ells mateixos graven. Aquests son enllaçats després des de Facebook, Twitter o el blog. Per tant, com a lloc depositari, el fet que siguin oficiosos del moviment no era tan important com en els 3 casos anteriors. Es a dir, no fa falta un canal oficial de YouTube, sinó que poden extreure vídeos des de qualsevol canal ja sigui particular o, per exemple, d’algun mitja de comunicació.

 

#_Streaming, Sistema d’emissió en directe

Els diferents llocs de streaming permeten que amb un telèfon mòbil o una càmera web retransmetem en directe el que succeeix. Ustream o Bambuser son pagines, entre altres, que s’utilitzen amb aquest fi. Es rellevant els streamings que ofereixen en directe l’acampada de Madrid, aconseguint una audiència força rellevant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s