#04_de 7. COMUNICACIÓ ASSEMBLEÀRIA. Com15M. Anàlisi de la comunicació del moviment dels indignats (en les acampades de maig i juny de 2011).

L’ús de xarxes socials ha permès al moviment dels indignats ser fidel al seu assemblearisme en la comunicació. Tots els membres que decideixen participar del moviment tenen la possibilitat tant de rebre com emetre informacions, opinions, reflexions i anàlisis sobre qualsevol tema relacionat amb el moviment. Els perfils oficials en les xarxes socials dels diferents moviments tipus 15 M son el nexe que serveix per transmetre informacions sorgides dels propis integrants. Per tant, no hi ha una comunicació jeràrquica on un emissor informa a varis receptors. En aquest cas, tothom emet i tothom rep els missatges, que prenen forma viral.

Les webs i xarxes socials del moviment fan de paraigües de milers de opinions diferents. En les manifestacions no hi ha consignes preparades. Les pancartes son originals de cadascú. El moviment s’ auto exigeix no disposar de lideratge.

Aquest fet, i passats uns dies d’acampada, es un factor que crida poderosament l’atenció als mitjans de comunicació. No tenen interlocutors oficials. No poden disposar d’un contacte de referència. Fins i tot es converteix en un debat públic. En una entrevista, el sociòleg polonès Zygmunt Bauman, autor de referència per la seva teoria del món líquid, contesta sobre la idea de trobar un o uns líders que “el moviment no ho acceptaria doncs tant la seva potencia com el seu desig es la horitzontalitat, sentir-se junts i iguals, el que, en important mesura, els nega el superindividualisme actual”.

Per tant, no hi han persones que exerceixen de líders; ni organitzacions socials o polítiques; ni relacions vertical o jeràrquica. Per que tampoc hi ha tutelatge. Es a dir, un lideratge a la ombra o referència molt potent que pogués substituir la idea de lideratge.

I si tothom pot dir la seva, si no hi ha lideratge ni tutelatge, que es produeix per que la comunicació agafi un cos bastant homogeni, poc dispers, i fàcilment identificable? Quasi podríem dir que aquells dies hi havia certa comunicació corporativa fácilment reconeixible.

Un element important es que les acampades mes multitudinàries, amb mes participants i mes infraestructura, com Madrid i Barcelona, es converteixen en referents on s’emmirallen els participants del moviment.

Però a dintre de les acampades aquestes dues ciutats, amb milers de contribuents anònims, diferents entre si, com s’aconsegueix la comunicació homogènia, coherent i sinèrgica?

Doncs per que la comunicació va seguir el procés correcte, possiblement de forma intuïtiva. Primer es van establir (inconscientment i motivat pel context social i polític de l’època) unes idees i conceptes ben definits i diàfans. I seguint aquests paràmetres, s’estableix, quasi per si sol, l’arquitectura de tota la comunicació, es a dir,  l’aplicació pràctica de comunicar aquestes idees i conceptes.

Es un fet que apareix en tota comunicació, sigui política o comercial. Unes idees i conceptes treballats, pensats i definits aporten facilitat a la hora de comunicar. Decidir en quin marc conceptual es mou, quins inputs volem que rebi el receptor, quins son els bons camins i quins els equivocats, nomes s’aconsegueix si abans s’ha decidit be a que obeeix la comunicació.

En el cas del moviment dels indignats i les seves acampades, ens trobem d’aquest cas: el concepte o idea era clara per a tothom.

Per exemple, el apartidisme que el moviment prenia com a marca personal, delimitava el simbolisme de la comunicació. Tenien que ser símbols que no prejutgessin ni confonguessin a ningú, evitant donar sensació que darrere hi havia una o altre força política.

En el cas del rebuig al sistema bipartidista però a la defensa del sistema democràtic, també obliga a qualsevol que pensi un eslògan, a tenir certes restriccions auto imposades, derivades de la coherència que la idea/concepte dona per si mateix. Lògicament, es criticarà el sistema electoral, però evitant criticar les eleccions com a tal.

I tot això va possibilitar crear una gran quantitat de fans. Persones identificades amb la idea o concepte i que  se’l fan seu. Això possibilita una fidelitat que es transforma en viralitat. El que qualsevol moviment, organització, producte o marca en la xarxa vol i desitja: crear fans que generin viralitat.

Arribats aquest punt, m’agradaria recordar la definició de concepte: Pensament en tant que és concebut per la ment. Expressió d’aquest pensament en paraules (segons diccionari.cat).

Per tant, quan parlem del marc conceptual, establim el que defineix uns pensaments i els punts de vista que aquests condueixen.

Si pensem en les grans marques comercials que disposen d’una comunicació molt potent (Ikea, Starbucks, Apple…) ens adonem que totes elles, en el seu sector, tenen un concepte darrere molt potent. I precisament això els facilita després disposar d’una comunicació singular i transcendent.

És a dir, una marca amb un treball previ de conceptualització del que representa i vol representar la marca, aconsegueix una comunicació clara, singular, efectiva i que generi sinergies (fans, comunicació destacable i que la defineixi, etc.).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s