#07_de 7. COMUNICACIÓ CONCEPTUAL. Com15M. Anàlisi de la comunicació del moviment dels indignats (en les acampades de maig i juny de 2011).

Un dels petits “èxits” de les acampades era que dintre aquell recinte físic es creava un marc conceptual diferent del que emetien els massmedia. Seguint els conceptes de Lakoff, neuro lingüista nord-americà autor de la teoria dels marcs conceptuals, el llenguatge utilitzat en les acampades situava la recessió econòmica en altres paràmetres interpretatius. Per exemple, s’afirmava que no era una crisis, sinó una estafa. Això permetia canviar la valoració política. Per exemple, en la frase “La crisis ha provocat que el govern hagi de gastar menys en sanitat” si ho canviem per “L’estafa ha provocat que el govern hagi de gastar menys en sanitat” es obvi que la valoració moral de la mateixa varií. En aquest sentit, molts assistents (que no participants) a les acampades descobrien una interpretació de la realitat econòmica, política i social diferent de l’habitual.

El llenguatge en el cas de les acampades, per tant, esdevenia una factor clau que possibilitava un canvi de percepció.

Evidentment, el grau de simpatia prèvia amb el moviment que tenia el assistent determinava l’èxit d’aquest canvi de marc conceptual. Fins i tot podem pensar que un canvi d’aquest tipus podia ser considerat massa radical o extremista. L’ús de la paraula estafa suposa un condicionant penal que segons a quin receptor li podia despertar certes reticències. Així doncs, era una virtut o un vici del moviment depenen del receptor.

En tot cas, sabem que és habitual que els progressistes o l’esquerra ideològica quan es posiciona en contra una situació, uns comportaments o uns valors que consideren injustos es converteixi en anti.

Es a dir, des del anti-capitalisme, al anti-militarisme, la anti-globalització, el anti-nuclear, etc. Sens dubte, el fet de rebel·lar-se contra una situació, un comportament o una llei situa a qui ho denuncia i vol canviar-ho a estar-hi en contra. Lògic.

Però aquesta posició contraria ve donada per un concepte superior -i anterior-: el anticapitalista ho es per que vol una societat mes justa; el antimilitarista ho es per que vol la pau i fraternitat entre els homes i dones; el antiglobalització ho es per que vol una relació de igualtat entre països;  el antinuclear ho es per que vol una relació estable i sostenible amb la natura. Es a dir, hi ha un motiu inicial / original, i per tant, no es estar a la contra per se, sinó que es la reacció coherent -i posterior-, basant-se en un estat favorable d’un concepte previ antònim.

Per tant, seria igual de correcte que el anticapitalista es digues pro-justícia; el antimilitarista es digues pro-pau; el antiglobalització es digues pro-igualtat; el antinuclear es digues pro-energies renovables; etc.

Es un canvi de punt de vista que reflexa la mateixa realitat. En un altre ordre, seria si dintre el típic dilema de fer les vacances a mar o a muntanya, algú es declara anti-mar; el mateix seria ser pro-muntanya. Es el mateix, diem la mateixa realitat, però vist en sentit negatiu o positiu.

En qualsevol curs de comercial o venedor, s’explica que s’ha d’evitar paraules negatives per que transmeten connotacions i emocions negatives. El mateix es pot aplicar a qualsevol comunicació. I de fet, ja es fa servir en eslògans, cartells, programes electorals, etc. on s’evita el negativisme i s’aposta per emocions positives.

Habitualment, la comunicació política dels partits i moviments conservadors ja utilitzen aquest positivisme (moviment pro-vida o pro-família per exemple). No s’anomenen moviment anti-avortament o anti-familia moderna. Potser aquesta actitud inicialment era de forma intuïtiva, doncs cal destacar que la posició anti connota un aire de rebel·lia, en canvi la posició pro denota possibilitat de construcció. Això pot explicar que en un partit polític progressista les joventuts tendeixin al anti per connectar millor amb l’actitud rebel. El sector sènior del partit, amb capacitat de governar i construir, serà mes habitual l’ús del pro.

La posició anti pressuposa no disposar del poder en aquell moment, doncs per això la queixa i per que no s’explica l’alternativa en el mateixa concepte: ser antinuclear no comporta en la mateixa paraula l’alternativa. La posició pro ja comporta un ambient mes factible de poder canviar la situació, doncs la proposta comporta una alternativa de forma implícita: ser pro-energies renovables estableix ja la solució que proposa la persona que se’n declara.

No som anti-sistema, es el sistema anti-nosaltres.

Amb aquesta frase, entre altres, es reflexa aquest canvi conceptual que va aportar el 15M. I que moviments sorgits al voltant d’aquest han continuat. Com la campanya de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca “Si es pot, però ells no volen” a favor d’un canvi legislatiu en matèria hipotecaria. El positiu en verd es el que ells reclamen. El negatiu en vermell es la posició que atribueixen al govern.

També aquesta evolució es va mostrar evitant en tot moment l’ús de situar-se dins els paràmetres habituals polítics  esquerra – dreta o progressista – conservador. El moviment utilitzava un llenguatge mes aglutinador: els de dalt i els d’abaix. En aquest sentit, es descrivien com els d’abaix – desfavorits- contra els de dalt –privilegiats -. Això permet arribar a mes públic, incloent a persones allunyades de la política en el seu sentit tradicional – la política institucional i de partits -.

El marc conceptual o framing

L’any 1981 es va fer una prova als Estats Unitsper demostrar com canviant la presentació de la realitat la nostra percepció de la mateixa varia. Es va demanar als participants que imaginessin que s’estava preparant pel brot d’una malaltia asiàtica inusual, amb una previsió de 600 morts. Es van dividir en 2 grups: al primer havien de triar entre un programa mèdic que salvava 200 persones; o bé la segona opció era un programa amb una mortalitat d’un terç.

Al segon grup, se li oferia o be un programa amb una mortalitat de 400 persones o un on es salvaven 200 persones. En el primer cas, la majoria de persones triaven la primera opció i en el segon triaven la segona. Es a dir, la majoria de persones optaven sempre per la opció on el punt de vista del plantejament era la salvació.

Si es plantejava que triessin entre un programa mèdic per salvar 200 persones; o bé la segona opció era un programa mèdic amb una mortalitat d’un terç,  la majoria de participants triaven la primera opció.

Un altre exemple, es aquella anècdota que diu que un jove capella li va preguntar al bisbe si podia fumar mentre resava. El bisbe li va dir rotundament que no. Passat un temps va veure un capella fumant mentre estava resant. Li va dir que no ho podia fer, doncs ells ho havia preguntat al bisbe i aquest li havia respost clarament que no. El capella li va respondre que era estrany doncs ell li va consultar si podia resar mentre fumava i li va contestar que qualsevol moment era bo per resar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s