Comunicació política i Partits progressistes.

Les forces polítiques progressistes, en el seu ampli ventall ideològic, han estat tradicionalment poc amic de les eines pròpies de la comunicació i el màrqueting polític, amb certa tendència a trobar el seu ús poc apropiat. Últimament això esta canviant, però encara amb alguna resistència.

De fet, la propaganda política va néixer originalment per què els moviments d’esquerres fessin arribar el seu missatge a un públic que molts cops era analfabet, i majoritàriament amb una deficient educació. Per tant, les tècniques del dibuix simbòlic devia suplir aquestes barreres comunicatives.

En tot cas, aquestes reticències han estat un factor destacat per què els conservadors prenessin la davantera. Per una banda, tenim la qüestió dels Estats Units: parlar de comunicació política sense mencionar campanyes presidencials nord-americanes sembla difícil, sinó impossible. Però no es tracta, en absolut, d’assimilar-nos. Certament, allà es donen les circumstancies més idònies pel desenvolupament de la comunicació política moderna: bipartidisme, poder econòmic d’una elit, extens territori vertebrat per la televisió, etc. En podem aprendre, però no imitar. Per tant, no fa falta ser admirador del sistema polític o de vida nord-americana per pendre nota del que fan en comunicació política.

L’altre punt important és l’idealisme propi del progressisme, que pot provocar rebuig a les tècniques de comunicació política associades a les tècniques comercials. Si l’esquerra vol demostrar un progres en la societat, evitant la “part fosca” de la humanitat -en contra del pragmatisme que representen les forces conservadores sobre la realitat que ens envolta- pot semblar que utilitzar màrqueting polític prostitueix aquesta concepció. Pero hem de ser capaços de destriar que vulnera el missatge inicial i programàtic i que és una adaptació, mantenint la fidelitat als valors progressistes.

Qualsevol moviment polític ha de comunicar al seu públic la seva proposta. El fet que es faci d’una o altra manera, però amb una coordinació en els seus diversos canals i responen a una clara estratègia conceptual, no ha ni de descafeïnar el progressisme del discurs ni introduir elements que contaminin l’ideari.

La transmissió dels valors centrals de l’ideari polític a traves de buscar el llenguatge que més fidelment els reflexa; d’accentuar o minimitzar els punts comunicatius i estètics que facilitin o dificultin la transmissió; l’anàlisi i la reflexió profunda sobre quines barreres fan que el votant potencial –que sabem s’identifica amb els nostres valors- no ens doni la seva confiança; i buscar la raó del per què aquest votant potencial, no només no ens vota sinó que ho fa per una força política que entenem hi va en contra els seus interessos.

Podem pensar que la importància de la comunicació és més o menys cabdal, però sense una bona comunicació estratègica -no només de forma sinó de fons-, la qual sí que solen tenir les forces conservadores, els progressistes estaran en pitjors condicions no únicament per desenvolupar les seves polítiques, sinó també de convèncer a la ciutadania de la idoneïtat d’aquestes. I més en societats com la nostra, on els mitjans de comunicació, les elits econòmiques i acadèmiques i els principals líders d’opinió  solen escorar-se a la banda conservadora.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s