Comunicació per partits progressistes: mind the gap.

5 anys després de l’inici oficial de la crisi/recessió econòmica actual, els partits socialdemòcrates arreu d’Europa els hi costa remuntar el vol. I això malgrat l’augment de la desigual distribució de la riquesa, la reducció dels serveis bàsics de l’estat del benestar i la inexistència en un futur -a curt i mig terme- d’una involució d’aquesta situació.

A Espanya els socialistes, a l’oposició, no són capaços d’acostar-se en intenció de vot als conservadors al govern, tot i que aquest ultim pateix un fort desgast. De fet, en lloc d’acostar-se, s’enfonsa en intenció de vot. En la gràfica adjunta, veiem com el Partit Socialista -l’oposició- pateix el mateix que el Partit Popular -el govern-.

Font:  http://www.cis.es  Gràfic de la serie d’intenció de vot en eleccions generals  PP- PSOE.

A Catalunya, per la seva banda, l’oposició d’esquerres sembla que augmenta en vot gràcies a la qüestió nacional abans que no pas per la qüestió social. I finalment, els partits progressistes alternatius, com IU a l’estat espanyol o ICV-EUiA o la CUP en el cas català, augmenten en intenció de vot, però moderadament si tenim en compte la situació socioeconòmica.

Hi han varies circumstancies que expliquen aquest fenomen. Però en el terreny de la comunicació, n’hi ha un força important que anomeno mind the gap. Es tracta de tenir sempre present la distància que s’ha produït entre els governants i els governats.

L’expressió mind the gap recorda als usuaris del metro que hi ha un espai buit per on poden caure a l’hora de pujar. Doncs això mateix passa aquí: s’ha produït un distanciament entre els polítics professionals i els ciutadans. Abans i a l’inici de la crisi, a Espanya i Catalunya hi governaven formacions progressistes. El partit socialista hi era present en totes les altes instancies, i molts cops amb el suport d’altres formacions progressistes.

El govern espanyol va incidir en polítiques progressistes en matèria social, però en qüestions econòmiques es va diferenciar qualitativament de governs de signe conservador? Van ser persones anomenades progressistes les que van iniciar els plans d’austeritat, les ajudes multimilionàries a la banca i els desnonaments.

La crisi no ha estat causada ni per un desastre natural  (per exemple, un tsunami) ni per un desastre humà (per exemple, una guerra). Per tant, ha estat la mala auto-organització econòmica, financera i industrial el factor detonant de l’actual situació.

Per tant, si els progressistes volen recuperar la credibilitat i confiança han de tenir present aquesta barrera que es transformà en l’eslògan “no ens representen” que va enarborar el moviment 15-M.

Per poder fitxar nous marcs conceptuals propis i diferents dels establerts es necessita accions diàfanes, contundents i públiques de reconeixement dels seus errors i de per què estem on estem. Això porta implícit una rectificació d’actituds, valors i comportaments.

Si no hi ha aquests canvis previs, el posterior marc conceptual propi que intentem explicar -basat en els valors progressistes- serà sempre vist amb desconfiança i fàcilment desprestigiable.

A Catalunya tenim un bon exemple amb ERC. Va canviar completament la direcció i va fer un gir en les seves estratègies polítiques, situant els seus valors amb mes concordança amb l’electorat, i defugint d’actituds, comportaments i punts de vista de l’antiga direcció.

Sense aquests actes de contracció, resultarà difícil un retorn als orígens i  als valors de referència del progressisme. El canvi desitjat ha d’iniciar-se conceptualment per una dissecció explícita dels errors del passat i un llistat concret de què canviar.

Sera a partir d’aquell moment que s’estarà en condicions d’efectuar una proposta atractiva, renovadora i que mereixi la confiança de l’electorat progressista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s