Creant imatge personal evitant relacions conceptuals negatives.

Mariano Rajoy parlant en públic evitant  citar el cognom Barcenas. José Mourinho evitant aparèixer en roda de premsa en situacions que considera delicades o excepcionals i sent substituït pel segon entrenador. Són un parell d’exemples. En els dos casos, es volia evitar que en la retina del públic aparegués qualsevol relació negativa amb el personatge en qüestió.

En el cas de Mourinho l’objectiu era ser recordat en victòries, mai en derrotes. I així crear un record inconscient del tipus “aquest senyor només el veig guanyant, mai perdent, és un guanyador nat”.

Amb Rajoy, l’objectiu era mostrar que la corrupció no anava amb ell. Tot i publicar-se missatges SMS entre ells dos, ningú té la imatge de Rajoy citant directament Barcenas. La relació que tenien entre ells i quin grau d’afectivitat o coneixença és difusa i poc concreta pel públic en general.

Si aquests comportaments s’adeqüen a l’estratègia conceptual comunicativa del personatge, ens trobem amb una potent funcionalitat. Per què la clau és no suggerir –ni mínimament- el concepte, paraula o idea que es vol negar.

De la mateixa manera que Apple, Ikea o qualsevol marca potent i reconeguda té molt definida la seva política comunicativa i  provoca que podem endevinar amb poc marge d’error quin seria un possible anunci seu o comunicat a la premsa. Aquestes marques han definit amb tanta precisió la seva filosofia, comunicació i valors que podem saber com farien un anunci de premsa, una aparició pública en una inauguració o com reaccionarien davant qualsevol critica o alabança.

En els exemples que he citat al principi de l’article, es busca el mateix: configurar amb precisió una visió concreta del personatge perquè ja pre definim o pre jutgem el seu comportament en situacions hipotètiques. Malgrat que ens caigui simpàtic o no. Això no és important, perquè serà de forma objectiva que se li atribuiran unes característiques concretes. Al president Rajoy l’apuntalà en la seva percepció de gris però efectiu, formal i exemplar funcionari-gestor.

I és una qüestió que depèn única i exclusivament d’un mateix. Ningú pot obligar a Rajoy a pronunciar la paraula Barcenas o a Mourinho no triar quan apareix ell o el segon entrenador. I les critiques d’aquestes decisions seran poc importants respecte al fet d’aconseguir ser percebut com un decideix que li va millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s