De l’eix esquerre/dreta a l’eix ciutadania/elits?

miting podemos

Hi ha un viu debat en comunicació política sobre la substitució del concepte esquerra/dreta al de ciutadania/elits, proposant aquest últim una revisió de la idea del grup adinerat influint políticament a favor seu en contra del grup que representa els interessos de la majoria.

Cal indicar que el concepte esquerra/dreta ja estava en hores baixes. Els conservadors, incomodes amb l’etiqueta dreta, i la socialdemocràcia reservant-la cada cop més a l’esquerra alternativa, situant-se ells en una denominació de centre + esquerra per mostrar moderació, havien anat posicionant el concepte binari esquerra/dreta en cada cop més un idea del passat.

Per tant, ja hi havia un escenari previ que ho situava poc apropiat. Per què a més, hi ha una qüestió de concepte. Exactament, el de classe mitjana. Des de classe mitjana-baixa a mitjana-alta, passant per mitjana-mitjana, s’endevina que s’havia arribat al punt on gairebé tothom es definia com a classe mitjana. Havia desaparegut la classe baixa. I per tant, la classe treballadora o obrera seguia pel mateix camí. Això fa que les crides als obrers i treballadors no siguin atractives a oïdes d’aquests.

En tot cas, hi ha una qüestió més important que totes aquestes i que vaig analitzar en el seu moment en la sèrie d’articles sobre la comunicació política del moviment dels indignats o 15M.

La voluntat de superació de les “velles” formules de la política suposava renovació i canvi. A Podemos o Guanyem Barcelona, tal com va passar en la PAH, no hi trobem símbols icònics tradicionalment vinculats a l’esquerra, com podria ser l’estrella de cinc puntes.

 

 

Logos de Podemos, Guanyem Barcelona i la PAH.
I en llenguatge també havia de suposar renovació i canvi, per què això implicava el canvi més important: el de marc conceptual. Un nou marc renovat i d’acord amb visions més objectives i modernes. I tot això per superar barreres de tot tipus (com els esquemes tan lligats a discursos pesats, ple de clixés i frases tòpiques, on la retòrica de l’esquerra unida enfront de la dreta, etc. n’eren ben presents) i les quals, per cert, feien que molta part de la ciutadania se sentis distant envers la política.
Per tant, sembla que és un canvi que arriba per quedar-s’hi i conviure en harmonia un (esquerra/dreta) amb l’altre (ciutadania/elits) malgrat que alguns ho vegin com a competència.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s