Somiadors de bona voluntat, teoria vs. pràctica.

no tocar de peus a terra fig Oblidar les limitacions imposades per la realitat (diccionari.cat)

Un dels principals esculls que es topa el progressisme és la seva suposada ingenuïtat, una innocència i falta de pragmatisme, sobretot en temes econòmics, deguts al seu bonisme utòpic i massa allunyat de la crua realitat. És la visió contraposada de confondre desitjos amb realitat. És a dir, una cosa és com voldríem que fos la nostra societat i d’altre ben diferent és la realitat, on la llei de la jungla és la que mana -de tota la vida-.
Aquest factor és clau i crític per què els arguments progressistes topen amb una barrera que no se salta mostrant-los com els òptims, perquè molta ciutadania ja entén que ho son.
La desconfiança, doncs, no ve per què no siguin dignes i nobles, si no desconfien que siguin realitzables, eficaços i que se serà capaç de portar a terme tal com es diu.
Plantegem un exemple que sol ser recorrent: els impostos. L’argument progressista que pagui més qui més té -teoria de progressivitat que molts ciutadans de renda baixa o mitja hi estan d’acord- topa amb l’argument conservador que si augmentes impostos a les rendes altes, aquestes fugen i acabes recaptant menys. Tant s’hi val si hi ha estudis o no i si aquests són fiables -n’hi ha de tot tipus-.
La qüestió és si la mesura serà eficaç, i no si es justa socialment. Cal, doncs, annexar juntament amb la proposta, proves i arguments que un cop sigui realitat, es complirà l’objectiu marcat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s