Sentit de l’humor.

sentit humor

És habitual que els polítics progressistes utilitzin el sentit de l’humor per mostrar una posició contraria als conservadors. Aquests últims, sempre desitjosos d’aparèixer com gent seria i ordenada, tenen un limitat sentit de l’humor. Volen comunicar que «amb les coses del menjar no es juga, ni s’hi fan bromes».

Per tant, el polític progressista pensa que aquesta via, l’humor, pot utilitzar-la per ser més proper als votants. Que pot aparèixer com una persona afable, enrollada, i que la gent es rendirà davant les seves habilitats intel·lectuals i el “bon rotllo” que demostrarà.

I més quan davant tingui un polític conservador amb cara seria i posat de comptable avorrit, que nomes parla de xifres. I que a més té un posat alarmista davant les catàstrofes que succeiran si ell no surt escollit. Fred i distant, la manca de mostra d’emocions el posicionarà com llunyà.

I fent una simple regla de tres, si el polític conservador és llunyà al votant, aquest votant ho traduirà com que no sap els problemes reals amb els quals es troba en el dia a dia.

Val més caurà en gràcia que ser graciós.

Els programes d’humor de televisió o radio sempre saben que poden comptar amb els polítics progressistes, ja que els conservadors són més reticents. Els conservadors han de tenir la imatge de poder i l’humor trenca certa aurèola de gent poderosa. El polític conservador és coherent en el seu missatge, per què vol llençar inputs tot ells dirigits a presentar-se com expert en economia. I dintre l’imaginari col·lectiu, l’economia i les finances són sempre entorns freds, sense emocions, avorrides i grises.

Enfront això, el progressista sacrifica l’aparença d’especialista i professional qualificat per la de ciutadà del carrer «normal i corrent».

Però un ciutadà del carrer té capacitat i voluntat per enfrontar-se a lobbys, governs a l’ombra, poders financers, etc.?

Un ciutadà del carrer té el lideratge –i les característiques associades- per posar-se al capdavant d’un govern ple de complexos problemes minat d’interessos contraposats?

Disposar d’amplis i profunds coneixements, i un caràcter que possibiliti negociar en nom del govern, és compatible amb ser bromista?

Utilitzar un estil humorístic sense tenir en compte límits i equilibris pot ser contraproduent per donar una imatge de poc preparat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s